Innovar per transformar: la indústria catalana davant els reptes del futur

Una reflexió sobre com la innovació oberta, la digitalització i la sostenibilitat poden reforçar la competitivitat i el futur industrial de Catalunya.

Què necessita la indústria catalana? Aquesta és la pregunta que planteja l’estudi elaborat per l’Observatori de la Indústria de la Generalitat de Catalunya i Eurecat, amb la participació de més de 60 experts procedents de l’empresa, les institucions públiques i l’àmbit acadèmic.

El document, que reuneix una seixantena d’articles agrupats en set grans àmbits, ofereix una mirada polièdrica sobre el moment industrial actual i aporta idees per orientar el futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030. Aquests àmbits aborden qüestions essencials per al desenvolupament econòmic del país:

– una indústria amb productes i processos tecnològicament avançats,
– una indústria més sostenible,
– una indústria amb les persones al centre,
– una indústria amb infraestructures de suport adequades,
– una indústria amb els factors clàssics de competitivitat revisats,
– una indústria amb una economia diversificada
– una indústria amb una societat i una administració properes a l’empresa.

En aquest article volem recollir algunes de les idees clau que l’estudi posa sobre la taula -especialment les relacionades amb innovació, col·laboració, IA, sostenibilitat i estratègia industrial-, i reflexionar sobre com poden inspirar el futur de la indústria catalana.

1. Tecnologia i valor afegit com a estratègia de país

L’informe és clar. Una economia desenvolupada és aquella capaç de crear productes sofisticats i processos industrials avançats, basats en coneixement, tecnologia i talent.

Aquest tipus d’indústria genera més productivitat i ocupació estable. Les empreses catalanes han d’avançar cap a models de valor afegit, apostar per fabricar productes únics, complexos i tecnològicament exigents, on el disseny, la qualitat i la innovació marquin la diferència.

Com recorden diversos experts, la innovació no és una acció puntual sinó una estratègia sistèmica. Cal assumir riscos, explorar nous mercats i adoptar tecnologies emergents com la IA, la robòtica, els bessons digitals, la fabricació additiva o la realitat augmentada.

Aquest enfocament és essencial per evolucionar cap a una Indústria 4.0 i 5.0, on la tecnologia treballa al servei de les persones i la sostenibilitat.

2. La innovació com a procés col·laboratiu

Les empreses que innoven de manera sostinguda no ho fan soles. Col·laboren.
En aquest context, programes com els que impulsem des d’INDPULS demostren el valor de la innovació oberta com a via per resoldre reptes reals de la indústria mitjançant la col·laboració.

La capacitat de connectar el coneixement tecnològic amb les necessitats industrials és el que permet avançar cap a models més intel·ligents, flexibles i competitius. L’estudi destaca l’aposta per la recerca, la transferència tecnològica i la protecció de la innovació per mantenir l’avantatge competitiva del teixit industrial.

3. Les dades com a nova matèria primera

La transformació digital de la indústria no és només incorporar tecnologia, sinó aprendre a gestionar i aprofitar les dades. Les empreses “data driven” milloren la seva productivitat i la seva capacitat innovadora. Saber captar, analitzar i monetitzar les dades permet generar nous models de negoci, anticipar necessitats i prendre decisions més eficients.

Aquest ús estratègic de la dada ha d’anar acompanyat d’una cultura digital que impregni tota l’organització, des de la direcció fins a la planta de producció.

4. Sostenibilitat com a motor de competitivitat

L’altre gran eix de futur identificat per l’estudi és el de la sostenibilitat. La indústria catalana afronta el repte d’avançar cap a la descarbonització sense perdre competitivitat i des d’INDPULS tenim iniciatives en marxa en aquest sentit perquè Europa ha fixat l’objectiu d’una indústria neutra en emissions l’any 2050, i Catalunya ha de situar-se en aquesta trajectòria des de la innovació i la col·laboració.

L’estudi esmena la transició energètica per garantir l’accés a energia neta, assequible i estable, essencial per mantenir la competitivitat industrial. A més, apunta la necessitat d’impulsar una economia circular, on la reutilització i el reciclatge de materials, l’eco disseny i la reducció de la dependència de matèries primeres crítiques esdevinguin elements estructurals del model productiu. També destaca la gestió de l’aigua, que es consolida com un factor estratègic de competitivitat industrial.

La sostenibilitat, tal com recull l’estudi, no és només una obligació ètica-mediambiental, sinó una oportunitat per liderar. Catalunya pot convertir-se en referent en tecnologies netes, materials sostenibles i processos circulars, combinant innovació, regulació intel·ligent i viabilitat econòmica.

5. Una estratègia compartida per al futur industrial

La transformació de la indústria catalana exigeix una estratègia comuna, capaç de connectar tots els actors: empreses, administracions, centres tecnològics i societat civil.

Aquesta estratègia ha d’articular-se al voltant de tres eixos:

1. Sofisticació tecnològica i digitalització intel·ligent.
2. Sostenibilitat i transició verda.
3. Col·laboració i innovació oberta com a model d’impacte.