La IA té un potencial de transformació extraordinari, però no és un fi en si mateix per a les empreses. Xavier Marcet.

En el marc de la jornada de clausura de l’AI Adoption Program 2025-2026, un projecte finançat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència -finançat per la Unió Europea- NextGenerationEU, Xavier Marcet va oferir una conferència que va aportar perspectiva estratègica en un moment de forta acceleració tecnològica. En un programa centrat en l’aplicació real de la intel·ligència artificial en entorns industrials, el seu missatge va ser clar des de l’inici:

“Les empreses no viuen de la IA, viuen dels seus clients.”

La IA té un potencial de transformació extraordinari, però no és un fi en si mateix. Marcet va parlar de l’onada de la IA, de la marea digital que fa anys que avança i de les corrents profundes -com les climàtiques- que realment configuren el context empresarial. Va destacar que, amb o sense revolució digital, les empreses que sobreviuen són sempre aquelles que han sabut mantenir clients i generar marge.

Va esmentar la llei d’Amara per explicar que, quan l’onada puja, sembla que tot canviarà immediatament. Després comprovem que el canvi és més complex i més lent del que es preveia. Minimitzar l’impacte de la IA és ingenu; exagerar-lo, també.

El focus, va insistir, no s’ha de posar en la tecnologia en abstracte, sinó en com produïm millor i com atenem millor les necessitats del client. La productivitat no es pot donar per descomptada. Les eficiències són necessàries per competir. L’avantatge competitiu -en termes de Porter- continua sent fer el mateix que els altres a menor cost o fer alguna cosa diferent que el client valori. I aquest avantatge no el crearan les màquines per si soles, sinó persones amb l’ajuda de màquines.

La IA, combinada i sincronitzada amb altres tecnologies, té una enorme capacitat de canvi. Però el que marca la diferència són les persones: saber formular les preguntes adequades, decidir on aplicar la tecnologia i assumir la responsabilitat estratègica després de “prémer una tecla”. No podem convertir-nos en espectadors de la IA. Som les persones qui n’hem d’extreure el màxim potencial.

El programa AI Adoption ha estat un exemple de com explorar oportunitats tecnològiques amb sentit pràctic. Però explorar no és suficient: les empreses necessiten capacitat per pensar i decidir quines solucions incorporar i quines no. Aquest programa ha facilitat aquest espai de treball col·laboratiu dins de l’ecosistema d’INDPULS per impulsar la implementació real de solucions d’IA en el teixit industrial.

INDPULS neix per promoure la innovació, i en un context en què la IA es democratitza, la diferència tornarà a estar en les persones. La IA serà un extraordinari camp de simulació per innovar, però l’empresa continua sent una comunitat de persones, no una comunitat de màquines.

Va advertir que el taló d’Aquil·les de la IA serà la qualitat de les dades i que el seu desplegament impactarà en la cultura organitzativa. Més dades i més capacitat d’anàlisi exigiran una major confluència entre enginyers i humanistes. Va parlar fins i tot d’un “Renaixement de l’autenticitat”: en un entorn cada vegada més automatitzat, l’autonomia i l’autenticitat humanes seran diferencials.

En definitiva, la IA amplia capacitats, però no substitueix el lideratge, el criteri ni la visió. Els avantatges competitius continuaran estant liderats per persones capaces de combinar tecnologia, estratègia i una comprensió profunda del client. El veritable repte no és tecnològic. És de management, de cultura i de creació de valor.