La metodologia per innovar amb èxit, segons Carina Solsona

“Innovation management: from idea generation to operational excellence” va ser el títol de la ponència que va impartir Carina Solsona, Directora Sènior d’Enginyeria per la divisió de “Fabric Care” Europa i IMEA, de Procter & Gamble, durant la jornada sobre estratègia, innovació i nous reptes organitzada per INDPULS a Vallformosa.

Carina Solsona acumula una experiència de més de 25 anys a la multinacional Procter & Gamble, durant els quals a través del seu lideratge i la innovació ha contribuït al creixement del negoci a nivell global fins a un 40%, i l’augment de beneficis fins a un 60%. Ha assolit aquests èxits a través de l’optimització del disseny de la cadena de subministrament i impulsant un canvi profund cap a l’excel·lència operativa, facilitat per l’automatització i la transformació digital. Amb un equip de 400 enginyers al seu càrrec, el seu lideratge transformador ha deixat empremta en diversos mercats, inclosos els EUA, Amèrica Llatina, Europa i IMEA (Índia, Orient Mitjà i Àfrica).

La conferència de Carina Solsona als socis d’INDPULS va centrar-se en la metodologia que porta a terme per assegurar l’èxit de la innovació.

“La innovació no és tenir idees, és fer-les realitat des del començament fins al final, d’una manera que aporti valor i que sigui ràpida, sostenible econòmicament i amb l’eficiència productiva correcte. Comencem per una idea, però hem d’acabar per una cadena de valor eficient, sostenible i amb els millors resultats possibles”, va explicar la directiva de Procter & Gamble.

El marc d’innovació que proposa Solsona es basa en tres parts diferenciades. Parteix d’un aprenentatge de cicle ràpid per filtrar les idees, passa per un procés de preparació tècnica per descobrir com fer funcionar la idea, i acaba en la gestió del cicle de vida de la innovació, és a dir, no aturar-se en la innovació puntual i seguir treballant-hi per una millora contínua.

“Hauríem de treballar-hi?”

Per a la primera fase, Solsona aplica una metodologia que va crear fa uns vuit anys i que encara funciona, i que ajuda a filtrar i validar les bones idees. “El procés té cinc etapes i comença per una pregunta molt potent: ‘Hauríem d’atacar aquesta idea? Hauríem de treballar-hi? Per contestar a aquesta pregunta, s’ha de tenir en compte quin és el problema, què podem aconseguir si li donem una solució, i si hi ha un client que ho necessita”, va exposar.

En segon lloc, s’ha de valorar el com, i aquí aconsella formar equips petits i multidisciplinaris. “A mi em funcionen els equips de tres persones. Per exemple, una persona d’enginyeria, una d’investigació i la tercera d’operacions. I a aquest equip li donem flexibilitat i un pressupost limitat, així com un coach o sponsor per guiar-los i donar-los més recursos si fa falta. A partir d’aquí, hem d’aplicar la matriu LoFA (Leap of Faith Assumption) per detectar aquelles oportunitats que necessiten més evidències i aquelles que tenen més potencial de matar el projecte. És un procés en què intervé la intuïció, perquè hi ha moltes suposicions”.

La tercera etapa d’aquesta metodologia consisteix en construir i mesurar. En aquesta fase de test s’han d’establir calendaris de fites, que serveixen per poder valorar què es pot aprendre i concloure en cada finestra de temps, a 15, 30 i 60 dies. “És molt important donar aquests marcs temporals per als entregables i establir mesures d’èxit, criteris de valoració”.

En el següent escaló, és l’hora de fer la validació, un procés que també s’ha de basar en mètriques per decidir què funcionarà i què s’haurà de descartar, abans de realitzar inversions significatives. Es tracta, doncs, de validar el mínim producte viable (MPV), per reduir la incertesa en el llançament d’un nou producte o procés.

En cinquè lloc, Carina Solsona aplica el semàfor de les tres Ps: pivot, persevere i pass. És a dir, en paraules de la ponent, “algunes idees necessiten iteracions, tenen bona pinta però necessiten tirar endarrere i tornar-hi; amb altres idees s’ha de perseverar perquè vas per bon camí i les mètriques es compleixen, i altres no funcionen i per tant s’han de matar. És un procés iteratiu que ha de derivar en un aprenentatge”.

“Com fer que les coses funcionin”

La segona fase del marc d’innovació de Solsona se centra en el procés de preparació tècnica per aconseguir que el nou producte o la nova tecnologia funcioni, i aquí la clau és concebre la innovació com a una transformació i aprendre a cada pas.

El model de les 5 Ms és la proposta de Solsona per a aquesta fase. Són cinc subfases definides per la M de la seva inicial en anglès: Model, Mini testing, Macro testing, Manufacturing i Measure. Aquestes subfases se solapen bastant al principi, però a mesura que s’avança en el procés hi ha cada vegada menys solapament. L’última subfase, això sí, s’allarga durant tot el procés, ja que intervé en totes les subfases. “Com millor treballem la primera subfase, millor aniran les següents, gastaràs menys recursos i tot serà més eficient. S’ha de treballar sempre amb un pla, amb unes mètriques de validació i una planificació, que ha d’admetre certa flexibilitat, i tot enfocat a l’aprenentatge i la millora contínua”.

Cicle de millora contínua

En la tercera i última fase de la innovació, Carina Solsona parla de la gestió del cicle de vida de la innovació: “Hi ha poques innovacions disruptives i moltes innovacions incrementals. En el món digital és molt clar, perquè per exemple tenim les diverses versions d’un programa informàtic o d’una app. Però la millora contínua s’ha de plantejar en totes les innovacions, també per a productes. Abans de què una innovació quedi obsoleta i l’hagis de retirar del mercat, l’has de millorar constantment”.

Com a conclusió, Solsona va emfatitzar quatre punts:

• Organització: tria els equips correctes i construeix la mentalitat adequada cap al creixement, perquè la innovació ha de formar part de l’estratègia d’un negoci.
• Velocitat de disrupció: la innovació ha de ser una mica flexible, s’ha de guiar per criteris d’exit  i no tant pel temps. Posar temps a la innovació és no deixar que els equips es desenvolupin, però en els casos en què hi ha una necessitat d’acceleració donar un marc de metodologia, ritme  i eines al equip ajuda a retallar el temps de desenvolupament de les solucions.
• Parar a temps si és necessari: enamora’t del problema que has de resoldre, no de la solució que has proposat, perquè aquesta pot anar canviant (i segurament ho farà).
• Integrar la innovació end-to-end per a una millor excel·lència operativa, integrant sostenibilitat, infrastructura per la transformació digital, el futur marc legal i la creació de valor segons el plá estratégic de la companyia.

“Aquest és un mètode molt organitzat per innovar, però el primer de tot és no tenir por perquè la por paralitza, cal ser “growth mindset” i  no dir ‘mai’ i sempre pensar com es pot seguir millorant. No hem d’esperar el pla perfecte, hem de començar, aprendre, provar…”, va afegir aquesta líder que al llarg de la seva carrera ha aconseguit convertir els reptes en oportunitats remarcables.

Va ser una ponència realment didàctica que els socis d’INDPULS van seguir amb molt interès, conscients de la importància de la innovació en el sector industrial.