Entrevistem a Joan Vilaseca, Cap de Sostenibilitat de GIRBAU

Girbau és una empresa especialitzada en solucions de bugaderia industrial i professional i sòcia fundadora d’INDPULS.

La indústria afronta el repte de reduir el seu impacte ambiental sense perdre competitivitat. En aquest context, sostenibilitat i innovació van cada vegada més de la mà: gestionar millor els recursos, reduir consums, repensar productes i processos i desenvolupar noves solucions són reptes ambientals, però també oportunitats per transformar la indústria.

A Girbau, sostenibilitat i innovació formen part d’una mateixa mirada sobre el futur del negoci: avançar en eficiència, descarbonització i circularitat, i traslladar aquests reptes al desenvolupament de productes, serveis i nous models.

Des d’INDPULS conversem amb Joan Vilaseca sobre com connectar sostenibilitat i innovació, quin paper tenen la tecnologia i el disseny en la reducció de l’impacte ambiental i com la col·laboració entre empreses pot accelerar una indústria més eficient, competitiva i preparada per al futur.

1. Sostenibilitat i innovació són dos conceptes cada vegada més connectats en la indústria. Com es tradueix aquesta relació en una empresa com Girbau i en les decisions que preneu sobre productes, processos i negoci?

A Girbau no entenem la sostenibilitat i la innovació com dues converses diferents. Són un binomi inseparable: no podem innovar per a un món que ja no existeix.

El context ha canviat. Ja hem sobrepassat set dels nou límits planetaris i la indústria afrontarà escassetat d’energia i aigua, dificultat d’accés a certes matèries crítiques, volatilitat de preus, noves exigències reguladores i la necessitat d’adaptar-se al canvi climàtic. Per tant, la pregunta ja no és només com produïm millor, sinó què hem de redissenyar per continuar sent competitius en un món amb més restriccions i menys recursos disponibles.

Aquesta visió ens connecta amb el propòsit de Girbau: ser un referent creant impacte positiu en les persones i el planeta. La nostra estratègia de sostenibilitat actua en cinc àrees: clima, aigua, pol·lució, impacte social i governança. I ho fa en dos eixos.

El primer és intern: reduïm els impactes directes de les nostres operacions. El segon és de portes cap enfora: aprofitem el factor multiplicador del negoci per reduir l’impacte dels nostres productes a casa del client i al conjunt de la cadena de valor.

Això es tradueix en productes més eficients, duradors i reparables; processos que consumeixen menys aigua, energia i química; i solucions que redueixen alhora l’impacte ambiental i el cost operatiu del client.

Quan la sostenibilitat millora l’operació (tant pròpia com del client), deixa de ser només una responsabilitat ambiental. Es converteix en valor, resiliència, diferenciació i competitivitat.

2. L’aigua i l’energia són dos recursos crítics en el sector de la bugaderia professional. Quins reptes d’innovació planteja reduir-ne el consum mantenint l’eficiència i la qualitat del procés?

L’any 1959, Herbert Sinner va definir els quatre factors que determinen l’eficàcia del rentat: temps, temperatura, acció mecànica i química. El principi és senzill: si en redueixes un, normalment n’has d’augmentar un altre per mantenir el mateix resultat.

Això ens ajuda a entendre la dificultat del repte. Si reduïm la temperatura per consumir menys energia o utilitzem menys aigua, no podem compensar-ho indefinidament amb més temps, més química o més acció mecànica. Podríem encarir el procés, perdre productivitat, degradar abans els teixits o traslladar l’impacte ambiental d’un recurs a un altre.

Per això, el repte d’innovació no és només optimitzar el cercle de Sinner. És començar a trencar-ne els límits.

Els processos de bugaderia han avançat molt, però encara no han viscut una autèntica disrupció. Continuem rentant essencialment amb la mateixa combinació d’aigua, calor, química, moviment i temps.

El salt arribarà si actuem simultàniament sobre tot el sistema: reutilització de l’aigua, recuperació de calor, control intel·ligent del procés, química biocompatible eficaç a baixa temperatura i nous tèxtils més durables, més fàcils de mantenir, lliures de PFAS i altres químics persistents, i amb menys alliberament de microplàstics.

Això requereix que fabricants d’equipament, empreses químiques, productors tèxtils i bugaderies innovem conjuntament. La pròxima revolució no vindrà només d’una rentadora més eficient, sinó d’un nou sistema de tractament tèxtil.

3. Una part important de l’impacte ambiental es produeix durant l’ús dels equips per part dels clients. Com condiciona això la manera d’innovar i de dissenyar noves solucions?

Aquest fet condiciona absolutament la nostra manera d’innovar, i d’afrontar la sostenibilitat. Aproximadament el 96% de la nostra petjada de carboni està relacionada amb la fase d’ús dels productes a les instal·lacions dels clients durant tota la seva vida útil. Per tant, el nostre impacte principal no acaba quan venem una màquina, és precisament aleshores quan comença.

Això ens obliga a ecoinnovar en dos nivell. El primer és incorporar l’ecodisseny a totes les evolucions del producte. Cada nova generació ha de consumir menys recursos durant la fase d’ús, ha de durar més, i ha de ser més fàcil de reparar, mantenir i actualitzar. Una millora aparentment petita, multiplicada per milers d’equips que funcionen durant molts anys i de forma intensiva, genera un impacte enorme.

Però no n’hi ha prou amb fabricar productes més eficients que els anteriors o que els de la competència. Això els fa relativament més sostenibles, però no necessàriament sostenibles en termes absoluts. Doncs encara seguim tenint impactes negatius associats.

Per aquest motiu també treballem en solucions més properes al concepte “Net Positive”. Tecnologies que complementen altres productes i compensen els seus impactes negatius, per tant en valor absolut podem considerar que tenen un impacte positiu. Per exemple, sistemes de recuperació i reutilització d’aigua, solucions de recuperació energètica o filtres que capturen microfibres com els microplàstics abans que s’alliberin al medi.

4. Quan parlem d’una indústria més sostenible, no es tracta només de millorar productes, sinó també de repensar processos i sistemes. On creus que hi ha avui més capacitat de transformació?

Si hagués d’assenyalar un àmbit concret, diria que encara hi ha una gran capacitat de transformació en els processos productius directes. L’estat actual de la tècnica i de la tecnologia ens permet electrificar processos, automatitzar-los, recuperar calor, reutilitzar aigua, reduir residus i controlar amb molta més precisió el consum de recursos.

Però crec que la resposta més honesta és que la capacitat de transformació es troba pràcticament en tot allò que fem. Però, requereix intencionalitat. Aquesta és la clau.

La sostenibilitat no depèn només de com fabriquem un producte. També depèn de com el dissenyem, quins materials seleccionem, d’on provenen, com els transportem, quina energia consumeix el producte durant la seva vida útil, com es farà servir i el seu impacte social, quant dura, si es pot reparar o actualitzar i què en fem quan deixa de prestar el servei per al qual va ser concebut.

Aquí la circularitat és essencial. Hem de passar d’un model lineal, en què extraiem recursos, fabriquem, venem i perdem el control sobre el producte, a un model en què preservem el valor dels equips, els components i els materials durant el màxim temps possible.

Això significa dissenyar per a la durabilitat, la reparació, l’actualització, el desmuntatge, la remanufactura i, finalment, la recuperació dels materials. Però també significa crear els serveis, la logística inversa, la traçabilitat i els models de negoci que ens permetin mantenir el control sobre aquests actius després de la primera venda.

Recuperar un motor, una placa electrònica, un variador o determinades matèries primeres no és només una decisió ambiental. És una manera de reduir la dependència de cadenes de subministrament volàtils, protegir-nos davant l’escassetat i conservar dins del sistema industrial un valor que avui sovint perdem.

I, finalment, hi ha una transformació menys visible, però essencial: la manera de prendre decisions.

La sostenibilitat no consisteix només a generar menys impacte negatiu o residus. Consisteix a no perdre el control sobre els recursos dels quals dependrà la indústria del futur per generar impacte positiu. Fer negocis de forma diferent.

“Si la sostenibilitat i la circularitat només intervenen al final per validar un projecte, arriben massa tard. Han d’estar presents des del principi en les decisions d’innovació, compres, operacions, inversió i estratègia comercial.”

5. La presència internacional de Girbau us permet observar realitats industrials molt diverses. Quines diferències veieu entre mercats en la manera d’abordar la sostenibilitat i la innovació, i què podem aprendre d’aquesta mirada global?

La sostenibilitat és global ja que atent a una realitat global com els reptes de la societat i la triple crisis planetària: clima, biodiversitat i contaminació. Però la demanda no ho és doncs segueix sent un cost invisible i ocult de forma majoritària. 

Hi ha mercats on la regulació i els criteris ESG ja condicionen les inversions. En d’altres, encara tenen un pes secundari. I fins i tot dins del mateix país podem trobar clients amb nivells de sensibilitat completament diferents.

Però això no significa que hàgim d’esperar que tots comparteixin la mateixa convicció ambiental o social. No cal que un client vulgui salvar el planeta o el pròxim perquè vulgui estalviar diners i garantir la continuïtat del seu negoci.

Consumir menys aigua, energia i química redueix costos. Dependre menys dels combustibles fòssils i de recursos escassos redueix riscos. Anticipar la regulació protegeix la inversió. Aquest és un llenguatge que funciona més fàcilment amb independència de la geografia i de la motivació moral del client.

La clau és adaptar el relat sense canviar la direcció. En un mercat vendrem descarbonització; en un altre, estalvi, productivitat o resiliència. Però no podem limitar-nos a seguir passivament la demanda.

Si esperem que tots els clients demanin una solució, ja no estarem liderant. De vegades cal anticipar-se, invertir abans que la necessitat sigui evident i construir el mercat. És així com es posiciona una empresa i com es transforma una indústria.

A més, aquesta anticipació pot generar nous espais de negoci. El reciclatge tèxtil n’és un exemple clar: parteix d’un problema social amb un impacte ambiental, però pot convertir-se en una nova indústria amb tecnologia, aliances, serveis i creixement.

La mirada global ens ensenya dues coses: que hem de parlar el llenguatge de cada mercat i que no hem de deixar que el ritme del mercat limiti l’ambició del nostre propòsit com empresa.


6. La sostenibilitat és un dels eixos que INDPULS vol reforçar, activant iniciatives amb capacitat de transformació real. Des de l’experiència de Girbau, quins reptes creus que la indústria pot afrontar millor des de la col·laboració entre empreses i què pot aportar un ecosistema com INDPULS per accelerar aquesta transformació?

Durant molts anys s’ha demanat a la indústria que redueixi el dany que genera. Ara hem de començar a preguntar-nos si també podem contribuir a reparar-lo.

Aquesta és l’ambició d’una indústria regenerativa: no només reduir emissions, aigua, residus i contaminació, sinó també retirar carboni de l’atmosfera, recuperar materials, regenerar sòls, protegir la biodiversitat i reforçar els ecosistemes i territoris dels quals depenem.

Cap empresa pot fer aquesta transició sola. Necessitem simbiosi industrial perquè l’energia, l’aigua, els materials o els subproductes d’una empresa es converteixin en recursos per a una altra. Necessitem innovació oberta perquè els coneixements, tecnologies i capacitats que estan dispersos es combinin per crear noves solucions. I necessitem ecosistemes de confiança que ens permetin assumir conjuntament riscos que individualment serien massa elevats.

Biofix representa bé aquesta lògica. Diferents empreses d’INDPULS s’uneixen per convertir biomassa en biochar, retirar carboni de l’atmosfera i generar crèdits certificats d’alta qualitat. No es tracta només de compensar emissions. Es tracta de combinar recursos i capacitats per generar un impacte que cap empresa podria assolir per separat.

INDPULS es un lloc on els reptes compartits es converteixin en projectes compartits: connectant empreses complementàries, facilitant pilots, aportant escala i creant les condicions perquè la innovació arribi al mercat.

La col·laboració multiplica la nostra capacitat d’impacte. Anar plegats ens permet arribar més lluny, més ràpid i millor, i afrontar allò que sols seria inabastable.

El futur no demana només una indústria menys negativa. Demana una indústria capaç de regenerar. I aquesta indústria només la podrem construir conjuntament.

Aquesta entrevista forma part del cicle INDPULSTALKS, el nostre espai de conversa amb la comunitat INDPULS. Abordem diverses temàtiques vinculades al sector industrial, la innovació, la sostenibilitat i el management, entre d’altres àmbits rellevants.