Innovar des de la confiança: aprenentatges del coloqui amb Ezequiel Navarro

A INDPULS seguim impulsant espais de conversa que ens ajudin a mirar la innovació des d’una perspectiva pràctica, ambiciosa i connectada amb els reptes reals de les empreses. En aquest context, el col·loqui amb Ezequiel Navarro ens va permetre compartir una reflexió especialment valuosa sobre com es construeixen els ecosistemes d’innovació, com s’activa la col·laboració entre organitzacions i quin paper hi juga la intel·ligència artificial en la transformació empresarial.

Un dels aprenentatges de la sessió va ser entendre que la innovació no neix únicament de la tecnologia. Neix, sobretot, d’una determinada manera de relacionar-se: des de la confiança, la generositat i l’admiració. En un entorn empresarial cada cop més competitiu, resulta especialment inspirador escoltar una idea tan senzilla com potent: canviar l’enveja per l’admiració.

Admirar allò que altres fan bé no ens fa més petits. Al contrari, ens permet aprendre, elevar el nivell d’exigència i preguntar-nos amb honestedat què fem nosaltres millor que la competència. Aquesta pregunta, lluny de ser defensiva, pot convertir-se en un motor de creixement. Perquè innovar també consisteix a reconèixer el talent que ens envolta i trobar espais on sumar capacitats.

Durant el col·loqui es va posar sobre la taula el valor de construir projectes compartits entre empreses que, en altres contextos, podrien ser competidores. Aquesta visió trenca amb una lògica massa habitual: la de protegir el coneixement fins al punt de limitar-ne l’impacte. Davant d’això, es va plantejar un model basat en la col·laboració, on la confiança permet abordar reptes que serien difícils d’assumir de manera individual.

L’experiència d’Innova IRV – Fundació Ricardo Valle – mostra precisament aquesta possibilitat: reunir empreses, institucions i talent al voltant de projectes transformadors, amb una governança clara i una ambició compartida. La clau no és només ajuntar actors, sinó generar les condicions perquè vulguin construir junts. La col·laboració, per ser real, necessita propòsit, regles del joc i una visió prou ambiciosa perquè tothom senti que val la pena participar-hi.

Una altra idea especialment rellevant va ser que la innovació no sempre va de ser els millors, sinó d’atrevir-se a ser els primers. Ser els primers implica assumir incertesa, obrir camí i acceptar que no totes les respostes estaran disponibles des de l’inici. En molts casos, el veritable diferencial no és esperar a tenir la solució perfecta, sinó mobilitzar-se abans, aprendre abans i arribar abans al mercat. Ser ràpids.

Aquest enfocament connecta directament amb la manera de plantejar grans projectes d’innovació. Per aixecar inversió o finançament, no n’hi ha prou de demanar recursos per a una organització concreta. La pregunta important és quin problema col·lectiu es vol resoldre, quin impacte pot generar i quin valor aporta al conjunt de l’ecosistema. Dit d’una altra manera: els projectes més sòlids no demanen “per a mi”, sinó que proposen construir alguna cosa que tingui sentit per a molts.

La conversa també va abordar el paper de la intel·ligència artificial com a palanca de transformació. Més enllà de la fascinació tecnològica, la IA va aparèixer com una eina per guanyar velocitat, eficiència i autonomia. El seu potencial no és només automatitzar tasques, sinó permetre que els equips desenvolupin solucions internes, redueixin dependències i s’acostin més ràpid a les necessitats reals del negoci.

En aquest punt, el debat va ser especialment interessant: què passa quan una empresa pot crear amb IA eines que abans requerien llargs processos de compra, implantació o adaptació? Què canvia quan els equips deixen de ser únicament usuaris de tecnologia i passen a convertir-se en protagonistes de la seva pròpia transformació digital?

La resposta apunta a un canvi cultural profund. La tecnologia només genera impacte quan les persones l’incorporen amb criteri, responsabilitat i visió de negoci. Per això, la innovació no es pot delegar únicament en un departament tècnic. Ha de formar part de la manera en què cada equip observa els problemes, pren decisions i proposa solucions.

També es va parlar del valor del programari lliure i dels models oberts com a acceleradors de coneixement. En un moment en què la velocitat de canvi és enorme, aprofitar allò que ja existeix, adaptar-ho i construir-hi a sobre pot ser un avantatge competitiu. La innovació no sempre consisteix a començar de zero, sinó a combinar intel·ligència, criteri i col·laboració per arribar més lluny.

El col·loqui va deixar una reflexió de fons molt alineada amb l’esperit d’INDPULS: innovar exigeix ambició, però també humilitat. Ambició per imaginar projectes grans, mobilitzar recursos i aspirar a competir en escenaris globals. Humilitat per aprendre dels altres, compartir coneixement i reconèixer que les millors solucions solen aparèixer quan es creuen mirades diferents.

En definitiva, la sessió amb Ezequiel Navarro ens va recordar que la innovació no és només una qüestió de tecnologia, inversió o metodologia. És una cultura. Una manera de mirar la competència, d’activar la confiança i de construir projectes que transcendeixen els interessos individuals.

En un context on la intel·ligència artificial està accelerant tots els processos de transformació, els ecosistemes que sàpiguen combinar col·laboració, valentia i generositat tindran un avantatge decisiu. I potser aquest sigui un dels missatges més importants de la trobada: la innovació avança més ràpid quan deixem de mirar-nos des de la distància i comencem a construir des de l’admiració.

Gràcies, Ezequiel!

Sobre Ezequiel Navarro