Com innoven les empreses: aprenentatges per a la indústria

Recull els aprenentatges de les visites a JCDecaux, Groupe Partouche i Albéa: model de negoci, modularitat, sostenibilitat, economia circular, IA, governança, formació i innovació oberta.

Les missions internacionals d’innovació ens permeten observar com altres organitzacions afronten reptes que també són presents a les empreses industrials: incorporar noves tecnologies, avançar en sostenibilitat, desplegar la intel·ligència artificial, evolucionar els models de negoci i preparar els equips per al canvi.

En el marc de la missió a Viva Technology organitzada per ACCIÓ, INDPULS va participar en una delegació catalana amb empreses i agents de sectors diversos. Entre els participants hi havia Girbau Lab, Alsina Formwork, Hinojosa Packaging Group, Desigual, entre d’altres, empreses de diferents sectors que aporten mirades complementàries sobre els reptes de la indústria.

Les visites a JCDecaux, Groupe Partouche i Albéa ens van permetre conèixer tres aproximacions diferents a la innovació: la transformació dels serveis urbans, l’evolució de l’experiència de client en un sector tradicional i l’adopció transversal de la intel·ligència artificial en una companyia industrial. Més que replicar solucions concretes, l’interès és convertir aquestes experiències en aprenentatges útils per a les nostres empreses.

1. La innovació forma part del model de negoci, no només del producte

JCDecaux no es defineix únicament com una empresa de publicitat exterior, sinó com una companyia de serveis urbans que integra disseny, enginyeria, fabricació, programari, electrònica, manteniment i sostenibilitat. El seu model consisteix a oferir mobiliari urbà a les ciutats —marquesines, panells informatius, lavabos públics i altres serveis— finançat principalment pels ingressos publicitaris.

Aquesta mirada amplia el terreny de la innovació. El valor no es troba només en el producte físic, sinó en la combinació d’infraestructura, servei, dades, continguts, manteniment i relació amb les ciutats durant tot el cicle de vida.

Groupe Partouche, un grup familiar vinculat a l’hoteleria i l’entreteniment, també aborda la innovació des de l’evolució del negoci. En un sector tradicionalment conservador, explora nous formats de gaming, universos immersius i experiències digitals per transformar la relació amb el client. En el cas d’Albéa, la innovació s’estén a fabricació, cadena de subministrament, recursos humans, vendes, màrqueting, legal i desenvolupament de producte.

El primer aprenentatge és, per tant, transversal: la innovació deixa de ser una iniciativa aïllada quan es connecta amb la manera com l’empresa crea, entrega i captura valor.

2. Dissenyar avui pensant en els pròxims dotze anys

La durada mitjana dels contractes municipals de JCDecaux és d’uns dotze anys. Aquesta realitat condiciona totes les decisions tecnològiques: els equips han de continuar funcionant, s’han de poder reparar i han d’estar preparats per evolucionar durant un període molt superior al cicle habitual d’una tecnologia digital.

Per aquest motiu, l’empresa descarta opcions molt atractives però amb una vida útil curta, com determinades pantalles OLED, i prioritza tecnologies LED modulars. No guanya necessàriament la solució més espectacular, sinó la més fiable, sostenible i adaptable.

Per a la indústria, aquesta manera de decidir és especialment rellevant. En un context de canvi tecnològic accelerat, pot ser més important dissenyar un producte preparat per actualitzar-se que intentar incorporar des del primer dia totes les funcionalitats disponibles.

3. La modularitat és una estratègia empresarial

A JCDecaux, els productes estan pensats per què es puguin reparar in situ, substituir només els mòduls defectuosos, reduir els costos de manteniment i allargar la vida útil dels actius. El pas de panells LCD a solucions LED modulars ha permès reduir pes i consum, simplificar les intervencions i evitar operacions complexes amb grues.

La modularitat no és només una característica tècnica. Pot canviar la relació amb el client, reduir les aturades, generar serveis de manteniment i actualització i evitar la substitució completa d’un equip quan només falla una part.

Aquest enfocament és extrapolable a molts sectors representats a INDPULS: maquinària, packaging, construcció, equipament, materials o solucions industrials. Dissenyar per reparar, substituir i evolucionar pot convertir-se en un avantatge competitiu i en una palanca de circularitat.esa i avançar a través de l’experimentació, l’aprenentatge i la col·laboració amb l’ecosistema.

4. La sostenibilitat s’integra en el procés de desenvolupament

A JCDecaux, la sostenibilitat no apareix com una iniciativa separada, sinó com un criteri incorporat al disseny i a les operacions. La companyia treballa amb anàlisi de cicle de vida i ha desenvolupat mesures com la reutilització del 84% dels components d’una marquesina, sistemes patentats que redueixen un 50% el consum elèctric, neteja amb aigua de pluja, reducció del consum d’aigua als lavabos públics i optimització logística.

Una part molt important de la petjada de carboni de l’empresa correspon a les emissions de l’abast 3 —Scope 3—, una situació compartida per moltes empreses industrials. Això obliga a actuar més enllà de les operacions pròpies i a incorporar materials, proveïdors, transport, manteniment i fi de vida en la presa de decisions.

La lliçó no és només fer productes més sostenibles. És integrar la sostenibilitat en els criteris amb què es decideix incorporar una tecnologia, es dissenya una peça, es configura una cadena de subministrament o es planifica el manteniment.

5. L’economia circular depèn també de la cadena de subministrament

Fabricar amb materials reciclats continua sent, en molts casos, més difícil i més car que fabricar amb materials nous. Segons l’experiència compartida per JCDecaux, el principal obstacle no sempre és tecnològic: és la capacitat de trobar materials reciclats amb la qualitat, el volum i l’estabilitat necessaris.

Davant d’aquesta dificultat, la circularitat es pot activar per altres vies: reproducció, reutilització, actualització dels equips existents i disseny orientat a futures reparacions. Aquestes pràctiques poden generar impacte abans que existeixi una cadena de subministrament completament circular.

Per a INDPULS, aquesta reflexió reforça la necessitat d’abordar la circularitat com un repte sistèmic i col·laboratiu. Les solucions no depenen només d’una empresa, sinó de la coordinació entre fabricants, proveïdors, clients, gestors de materials i agents tecnològics.

6. La innovació pot combinar tecnologia, privacitat i impacte social

JCDecaux utilitza sensors, càmeres, intel·ligència artificial i processament local de dades —edge computing— per desenvolupar serveis urbans, però evita identificar persones. La informació es processa localment i només es transmeten esdeveniments o metadades.

Aquest disseny redueix riscos de ciberseguretat, facilita el compliment normatiu i contribueix a generar confiança. És un exemple de com incorporar la privacitat des de l’arquitectura de la solució, en lloc de tractar-la com una correcció posterior.

Moltes innovacions del grup també busquen respondre a reptes de ciutat: refugis climàtics, sistemes de nebulització solar, espais d’ombra, biodiversitat urbana, mobiliari adaptat a la gent gran o fonts més accessibles. La tecnologia es vincula així a una necessitat social concreta.

7. La intel·ligència artificial s’adopta millor a partir de casos d’ús concrets

Albéa aborda la intel·ligència artificial com un procés de transformació a llarg termini. El recorregut va començar amb iniciatives de digitalització industrial, analítica de dades i visió artificial per al control de qualitat, i ha evolucionat cap a la IA generativa, els assistents intel·ligents i els agents integrats en processos de negoci.

Les iniciatives parteixen de necessitats molt concretes: augmentar la productivitat, millorar la qualitat, reduir tasques administratives i facilitar la presa de decisions. La IA no es presenta com una tecnologia per experimentar, sinó com una eina que ha de resoldre un problema identificable.

Un dels casos més il·lustratius és el desenvolupat per a l’equip comercial. Després d’una visita, el professional pot enregistrar la conversa i la IA genera l’acta, la resumeix, la tradueix si cal, permet afegir notes internes confidencials i registra la informació estructurada directament al CRM. El resultat és menys temps administratiu, més qualitat de les dades i millor seguiment dels clients.

Per a INDPULS, aquest exemple confirma el valor de compartir casos d’ús delimitats, amb impacte demostrable i connectats amb processos reals. Són aquests casos els que ajuden altres empreses a imaginar l’aplicació i a accelerar l’adopció.

8. La tecnologia necessita formació, governança i seguretat

L’èxit de la IA depèn tant de les persones com de la tecnologia. Albéa ha desplegat un programa progressiu de webinars perquè els treballadors aprenguin a utilitzar-la en tasques quotidianes: redacció de correus, preparació de documentació tècnica, traducció, revisió de contractes, generació d’imatges, creació de continguts o resum de reunions.

El desplegament es complementa amb una arquitectura segura basada en Azure, mecanismes de protecció de dades, control d’accessos, filtratge de continguts, supervisió de l’ús i una estratègia de ciberseguretat orientada a prevenir riscos com la fuga d’informació o els atacs de prompt injection.

La transformació requereix, per tant, un equilibri entre tecnologia, governança i capacitació. Comprar una eina no és desplegar-la. Cal definir qui la pot utilitzar, amb quines dades, per a quins processos i sota quines regles.

9. La innovació oberta permet avançar amb més velocitat

JCDecaux no pretén desenvolupar internament totes les tecnologies que necessita. Col·labora amb startups, fabricants de pantalles, centres tecnològics i empreses de l’ecosistema, inclosos els membres de Software République, com Renault, Atos, Thales o Orange.

Groupe Partouche també treballa amb actors externs, com HABS, una startup vinculada a l’ecosistema Paris-Saclay que analitza el comportament i les interaccions entre persones i màquines. Mitjançant sensors no invasius, interpreta l’activitat cerebral perquè la IA pugui entendre millor l’estat cognitiu de la persona.

Aquesta obertura permet accedir a coneixement especialitzat i explorar àmbits que serien difícils de desenvolupar en solitari. També obliga a saber formular reptes, seleccionar socis, governar les dades i construir relacions de col·laboració que vagin més enllà d’una prova puntual.

10. Els grans obstacles de la innovació no sempre són tecnològics

Alguns dels reptes més importants identificats durant les visites tenen a veure amb la regulació, les licitacions públiques, els permisos, la connexió a la xarxa elèctrica, l’acceptació del mercat o la gestió del canvi. Una tecnologia pot estar preparada i, malgrat això, no poder desplegar-se.

Aquesta constatació és especialment rellevant per a la indústria. Innovar significa actuar sobre un sistema complet: tecnologia, processos, persones, regulació, model econòmic, infraestructura i cadena de valor.

Per això, les empreses més avançades no només acumulen projectes. Construeixen capacitat organitzativa per transformar-los en adopció real.

Compartir aprenentatges per accelerar l’adopció

Les visites confirmen el valor del model d’INDPULS: empreses industrials que comparteixen experiències, dificultats i coneixement per avançar conjuntament. Els casos d’ús, els errors, les barreres i el retorn obtingut poden ser més útils per accelerar la innovació que una descripció general de la tecnologia.

L’oportunitat per a INDPULS és continuar estructurant aquest intercanvi: quines solucions s’han provat, què ha funcionat, què ha impedit escalar-les, com s’ha preparat l’organització i quin impacte s’ha obtingut.

Observar com innoven altres empreses no serveix per copiar-les. Serveix per revisar les nostres pròpies preguntes: estem dissenyant per evolucionar? La sostenibilitat forma part de les decisions estratègiques? Tenim el model de governança necessari per escalar la IA? Estem formant les persones? Sabem quines capacitats hem de construir internament i quines podem incorporar a través de l’ecosistema?

En aquesta capacitat de convertir l’observació en aprenentatge compartit és on una missió internacional pot generar valor real per a la indústria.